Ricard Conty, Òrrius

Entrevistem a Ricard Conty, ciutadà del municipi d’Òrrius

Quines vistes! On estem, Ricard?

Ens trobem al massís de Céllecs i aquest és el mirador de les roques de Céllecs que també se'n diu de Sant Pere Màrtir. Des d'aquí tenim unes molt bones vistes del poble d'Òrrius i del Maresme. Si baixem una mica per la pista, hi ha un altre mirador que es coneix com el Mirador de Céllecs, que dona al vessant del Vallès i que també és espectacular.

Entenc que hi podem pujar caminant des del poble...

Sí, a part dels camins que des del centre d'Òrrius pugen aquí als miradors, en aquesta zona hi ha multitud de senders. Hi ha un itinerari que ens agrada molt als orriencs, que és la Ruta Prehistòrica que puja des de la Roca del Vallès fins al turó de Céllecs i que passa per dòlmens, una cova que conté pintures rupestres i altres indrets molt interessants. Ah! I aquí dalt també tenim un poblat ibèric en el qual s'estan fent treballs.

Des d'Òrrius també pots fer una caminada que passa per vàries fonts; per exemple, molt a prop d'aquí tenim la font de Sant Bartomeu que està al costat de l'ermita de Sant Bartomeu. Molta gent no ho sap, però aquesta font sempre raja i la miqueta d'aigua que en surt va a parar al riu Mogent i finalment acabarà al Besòs. Ens agrada dir que des d'Òrrius contribuïm una miqueta a omplir el riu Besòs.

Teniu alguna tradició curiosa aquí a Òrrius?

I tant! Aquí al mes de maig tenim la Plantada del Maig que també es fa a alguns altres pobles del Maresme i del Vallès. Al vespre els nois del poble surten al bosc -concretament als torrents i rieres on hi ha els pollancres més grans- trien l'arbre més alt que troben i el tallen. Per anar bé, el Maig ha de ser més alt que el campanar de l'església. Llavors el porten a collibè fins a la plaça (que ara es diu plaça del Maig) i el planten allà al mig. És una festa que ve molt d'antic, tot i que fa molts anys jo recordo que d'alguna manera era la festa dels quintos, perquè els nois que havien d'anar a fer el servei militar n'eren una mica els protagonistes. Després es fa un sopar popular i l'endemà al matí la tradició és que al tronc sempre hi apareguin coses penjades que reivindiquen alguna cosa.

I per menjar?

Aquí no tenim cap plat típic com poden tenir altres pobles, però el que té moltíssima fama són les botifarres de Cal Truch. Són molt bones i la veritat és que ve molta gent a comprar-les, no només la botifarra crua, sinó la negra, la blanca, la d'ou... i també fan un embotit que no és un bisbe ni és un bull, que se'n diu ventre, que ve farcit d'orella i de llengua i que és boníssim.

I després, per la festa major d'hivern que és per Sant Andreu, aquí és tradició comprar els peixos de Sant Andreu que, per cert, són els que estan representats a l'escut d'Òrrius. Els peixos en qüestió són uns pastissos farcits de massapà que tenen un ull fet amb una cirereta.

Si haguessis de triar una sola cosa que no et pots perdre d'Òrrius...

Et diria que el pessebre vivent, que és un èxit total, ve gent de tot arreu a veure'l! Es representen més de trenta quadres a diferents llocs del poble; comença amb la baixada de l'àngel des del campanar i després hi ha el forn, el celler, el pastor amb els xais, la ferreria, el safareig on renten la roba, la filadora, el naixement i fins i tot l'infern. Està molt ben fet, amb racons molt ben triats i el paisatge al voltant del pessebre vivent és molt idíl·lic. És molt maco tot plegat i tots els figurants són veïns del poble.

---

---